XERRADA “DESCOBREIX LA MAR ROJA, D’EGIPTE A DJIBOUTI EN VELER” 12/03/10

// Marzo 6th, 2010 // Sense comentaris » // General

Descobreix la Mar Roja, l’expedició Tara

amb Javier del Campo, biòleg que ens explicarà la seva experiència en aquesta regió del món. Com sempre la jornada anirà acompanyada d’una petita degustació d’aquesta regió del Món.

Els oceans produeixen la meitat de l’oxigen que respirem. Praderies de plàncton i altres microorganismes constitueixen, a través de la seva activitat fotosintètica, una bomba d’oxigen enorme. Aquests organismes marins són també un important embornal de diòxid de carboni. Com a resultat, el futur depèn de la correcta preservació dels oceans.

El 5 de setembre del 2009 el vaixell Tara va partir de Lorient (Bretanya) en una expedició de 3 anys al voltant del món que tractarà de donar resposta a qüestions climàtiques i en particular aprofundir en el nostres coneixement sobre la biodivesitat. Els oceans són d’entre els ecosistemes del nostre planeta els més desconeguts, tot i contenir una part important del total de la diversitat del mateix. Conèixer aquesta biodiversitat ens permetrà prendre-li el pols al planeta i determinar els possibles efectes del canvi climàtic o la contaminació dels mars. Més de 12 disciplines de recerca estan implicades en el projecte, que reuneix un equip internacional d’oceanògrafs, ecolegs, biòlegs, genetistes i físics procedents de diferents laboratoris Europeus, entre ells l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona.

L’Expedició Tara beu directament de les grans travessies oceàniques dutes a terme al segle XIX com el viatge del Beagle, que va portar a Charles Darwin a proposar la seva teoria de l’evolució. Aquests tipus d’expedicións globals ,com la que simultaniament està duent a terme el Dr. Craig Venter amb el seu vaixell Sorcerer II per tal d’obtenir el genoma del mar, ens permetran tenir una visió integrada dels ecosistemes marins i suposarà un important pas endavant per a l’estudi de la biodiversitat.

Hi esteu tots convidats: divendres 12 de març a les 19:00 a les golfes del Centre Cultural Can Fabra, al districte de Sant Andreu.

Xerrada descobreix Myanmar 12/2/10

// Febrero 4th, 2010 // Sense comentaris » // Agenda

Descobreix Myanmar, el país de l’or.

Amb Lluís Salvador, viatger ocasional i Concha Pinós, directora de l’ ONG Birmania por la paz.

Com ja és costum, la xerrada anirà acompanyada d’artesania, música i d’una degustació dels sabors d’aquesta fascinant regió del Sud-est asiàtic.

Del 5 al 12 de febrer exposició de Birmania por la paz al passadís de l’auditori.

Myanmar (tradicionalment anomenat Birmània) és un país del sud-est d’Àsia, que limita al nord-est amb la Xina, a l’est amb Laos i Tailàndia, al nord-oest amb Bangla Desh i l’Índia (estats d’Arunachal Pradesh, Nagaland, Manipur i Mizoram) i a l’oest amb el mar d’Andaman i el golf de Bengala. Des del novembre del 2005 la capital és Nay Pyi Taw en substitució de Yangon (abans anomenada Rangun).

Al nord, les muntanyes Hengduan Shan formen la frontera amb la Xina. Hkakabo Razi, situat al Kachin State, amb una elevació de 5.881 m (19.295 peus), és el punt més alt de Myanmar. Tres serralades, anomenades el Rakhine Yoma, el Bago Yoma, i l’altipla Shan existeixen dins de Birmània, totes les qual discorren en direcció nord-sud des de l’Himàlaia. Les serralades divideixen Birmània en tres conques fluvials, ocupades pels rius Ayeyarwady, Salween (Thanlwin), i el Sittang.

Gran part del país és troba situat entre el Tròpic de Càncer i l’equador. Es situa sota la influència del monsó asiàtic, rebent les seves regions costeres per sobre dels 5.000 mm de pluja a l’any. Les precipitacions anuals a la regió de delta són aproximadament de 2.500 mm, mentre que la mitjana de precipitacions anuals en la zona Seca, que està situada a Birmània central, es de menys de 1.000 mm. Les regions del nord del país són les més fresques, amb temperatures mitjanes de 21 °C. La costa i les regions de delta tenen temperatures mitjanes de 32 °C.

En 1989 el govern militar fruit d’un colp d’Estat en 1988, va canviar el nom del país pel de “Unió de Myanmar”. Aquest canvi va ser i és rebutjat pels opositors de l’actual govern, tan dins com fora del país, que afirmen que el govern no tenia l’autoritat per a realitzar tal canvi. El títol d’Unió de Myanmar és reconegut per les Nacions Unides i per la Unió Europea, però rebutjats per alguns governs. En 1990 es van dur a terme eleccions lliures per primera vegada en quasi 30 anys, però l’àmplia victòria del NLD, el partit d’Aung San Suu Kyi va ser anul·lada pels militars, els quals es van refusar a renunciar al poder. Una de les figures principals de la història birmana del segle XX va ser el general Aung San, fundador de l’exèrcit i figura de la llibertat. San va passar d’estudiant a activista. La seva filla Aung San Suu Kyi va ser premi Nobel de la Pau de 1991 convertint-se en icona de la democràcia, la pau mundial i la llibertat.

En temps recents, han ocorregut nombrosos enfrontaments entre les minories ètniques dins del propi país i els habitants encara viuen en pobresa i dictadura. Els militars violen, esclavitzen, torturen i maten impunement a moltes persones, a vegades només per cantar cançons prohibides. La repressió militar se centra majoritàriament en les minories ètniques, com els Karen. El govern de Birmània ignora completament els reclams dels països veïns, que demanen obrir un procés de democratització. Aquest procés també és reclamat per Estats Units davant del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Aquesta organització ha sol·licitat en nombroses ocasions a les autoritats militars que alliberen la líder opositora i Premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi, que roman detinguda en arrest domiciliari i davall una estricta custòdia, des de 1996.

Recordeu el dia 12 de febrer a les 19:00h. a l’auditori del Centre Cultural Can Fabra, al districte de Sant Andreu.

Enllaços de Myanmar:

• Birmania por la paz
• Bones fotos de Birmania
• Buddhist tourism
• Burma campaing
• Imma i Pep
• Més enllà
• Myanmar informació
• Myanmar tourism
• OMS Myanmar
• Visa per Myanmar

Xerrada descobreix “El Salvador” 11/12/09

// Diciembre 3rd, 2009 // 1 Comentari » // General

Cuando hablamos de El Salvador, en ocasiones primero hay que aclarar que no está ni en el Norte ni en el Sur de América, si no en nuestra querida América central, junto con otros 6 países hermanos. Al hablar de El Salvador, se vienen millones de ideas y pensamientos; recorrer su historia e intentar describir su cultura y su gente se hace una tarea titánica e imposible de plasmar en unas líneas.
Al hacer un recorrido por su historia se recuerda que en este pequeño y lindo país convivieron 3 grandes culturas: los Mayas (se cree que eran Chortis), los nahua-pipiles (que fue la última y más reciente migración de algunas de las culturas establecidas en México) y los Lencas (que se cree que eran descendientes de los mayas). Como legado de estas culturas El Salvador o Cuscatlán (que es su nombre original) cuenta con un interminable número de sitios arqueológicos, entre los que se encuentra Joya de Cerén (patrimonio de la humanidad), que es un poblado maya que fue sepultado por las cenizas del volcán Loma Caldera.
El Salvador es un país que ha pasado, al igual que muchos países que integran lo que actualmente se conoce como Latinoamérica (para diferenciarlos de los angloamericanos), por diversos levantamientos de campesinos e indígenas, dictaduras militares nefastas, golpes de estado, movimientos revolucionarios, una guerra civil, terremotos, huracanes, inundaciones y deslaves y sin olvidar fenómenos sociales propios como las pandillas o maras. Pero además de todo esto El Salvador es una tierra que encanta, en la que encuentras bellos paisajes de montañas, ríos, lagos, imponentes volcanes, pueblos pintorescos, playas hermosas, un clima tropical estupendo todo el año, y sobretodo gente alegre, amable y respetuosa que siempre está dispuesta a tenderte una mano, a brindarte su amistad, a abrirte las puertas de su casa y a hacer que te sientas parte de su tierra y como decimos nosotros, los cuscatlecos, “donde comen 2 comen 3 y hasta 5 ó 6”
“Nunca permitas Nantal que ni el tiempo ni la distancia, arranquen de mi, el ombligo que me une a ti y a los nahuales de las nanas y los tatas, y recuérdame que aunque viva inmerso en otras culturas nunca dejaré de ser tu hijo…un hijo del maíz” (Vladimir)

Descubre este rincón mágico cuscatleco este viernes 11 de diciembre a partir de las 19:00 hrs.

Enllaços de El Salvador

Xerrada descobreix els Balcans 13/11/09

// Octubre 28th, 2009 // Sense comentaris » // Viatges

Les primeres paraules que a molts els hi passen pel cap quan senten a anomenar Balcans, és probablement guerra, dolor recent, o complexitat de política i de fronteres. Però darrera de tot això, per a molts aquesta cadena muntanyosa de fèrtils valls que fa no massa anys es deia Iugoslàvia, és un racó d’enigmes i terres encara verges amb paisatges i gents increïbles que ara el viatger pot descobrir.

Un encreuament de geogràfic de cultures, ètnies i religions, fan d’aquests joves països un element clau en el passat i present d’una Europa, que a vegades pensa massa en el seu centralisme i s’oblida dels seus veïns orientals, els quals són una peça clau en la història dels últims segles al vell continent.

La majoria de turistes que ja han superat aquest estat traumàtic, somien amb les massificades meravelles de costa dàlmata, altres viatgers es deixen seduir per la fascinant història del passat, i decideixen conèixer el present de la regió i internant-se fins les zones més devastades, que ara gaudeixen d’una certa estabilitat i seguretat raonables. Ara les possibilitats que tots aquests països ofereixen per al viatger són múltiples, des del turisme de sol i platja, al muntanyisme, al cultural,…en definitiva les possibilitats són enormes, n’hi ha per a tots els gustos i el viatger es pot moure amb total llibertat per quasi qualsevol racó de la península.  Les eslaves i belles Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Sèrbia, Macedònia i Montenegro, Kosovo disputat i multicultural, una Albània que encara desperta d’un regim stalinista que fins no fa massa anys governà amb mà de ferro,…l’aventura està assegurada!

El dia 13 de novembre “Descobreix els Balcans”  5000 km. amb cotxe amb Jordi Castellanos i Nàdia Ayasreh dos apassionats de la regió, i Vlado Arapovich, tenista natural de Sarajevo resident a Barcelona i membre de l’ONG Mestres per Bòsnia.

La jornada anirà acompanyada d’una exposició de fotografies sobre el treball de Mestres per Bòsnia, i d’un pica pica bosnià.

ENLLAÇOS DELS BALCANS 

Resum xerrada Ghana 9/10/09

// Octubre 19th, 2009 // Sense comentaris » // Viatges

Xerrada: Descobreix Ghana 9/10/09

// Septiembre 28th, 2009 // Sense comentaris » // Agenda, General, Viatges

Ghana és una república de l’Àfrica occidental. Limita a l’oest amb la Costa d’Ivori, al nord-oest i al nord amb Burkina Faso, a l’est amb Togo i al sud amb el golf de Guinea.

La capital n’és Accra, amb més d’un milió i mig d’habitants (i més de tres a l’aglomeració urbana), i les ciutats principals són Kumasi (amb més d’un milió) i Tamale, amb més de tres-cents mil.

La República de Ghana està situada només a uns quants graus per damunt de l’equador. És un país de terres baixes (el punt més alt es troba a 883 m) i clima tropical. Al golf de Guinea hi desemboca el riu Volta, el principal del país, que aquí forma el llac Volta, el llac artificial més gran del món; genera electricitat i és navegable.

Història

Al segle XVI el xeic Islamil de Begho i el seu fill Muhammad al-Abyad van convertir al islam a la aristocracia dirigent malinke-bambara de Gonja, que va esdevenir la potencia musulmana dominant al nord de la moderna Ghana. Al segle XVIII el rei de Dagomba, Muhammad Zanjina, es va fer musulmà i quasi al mateix temps va fer el mateix el rei Atabia (+ 1741/1742) rei de Mamprusi. Així abans de la meitat del segle els tres estats principals de la zona septentrional eren musulmans. Comunitats musulmanes es van establir al final del segle i al començament del segle XIX a Kumasi, capital del regne dels ashanti i van arribar a ocupar llocs dirigents al consell reial. Al segle XIX les regions occidentals de Gonja, i la regió de Wa, van caure en mans del imperi manding de Samori Ture, els zabarima i forces reclutades localment per Alfa Kazare, Babatu i Hamaria van formar un estat musulmà que va ser de curta volda. Aliat a Samori i a Muktar Karantao de Wahatu foren derrotats pels francesos (cadascun per separat) a la part final del segle i al començament del segle XX formaven part de les colònies europees. El territori va formar la colònia i el protectorat de la Costa d’Or.

La moderna Ghana es va formar arran de la unió del protectorat i la colònia britànica de la Costa d’Or i del territori en fideïcomís del Togo Britànic, Ghana va esdevenir, el 1957, el primer país de l’Àfrica colonial que assolia la independència. Una llarga sèrie de cops d’estat van comportar la suspensió de la constitució el 1981 i la prohibició dels partits polítics. El 1992 es va aprovar una nova constitució multipartidista.
 
Deu raons per visitar Ghana

1-El foro  portuguès de Elmina, a la costa de Ghana, es un vestigi històric únic a la costa africana.
 
2- La cultura ashanti; un dels pobles amb més personalitat del continent negre.

3- El gran mercat de Kumasi, capital de Ashanti, un dels més espectaculars de l’África Occidental, gestionat al 100% per dones.

4- Els ghanesos han heredat  la diplomàcia britànica sense perdre la clàssica hospitalitat africana, això els converteix en un dels pobles més educat d’Àfrica.

5- Ghana es un dels països més estables de la regió i les autoritats estan obertes a l’acollida de viatgers.
6- Els funerals són espectaculars. Els tauts ‘tematics’, amb forma d’animal, cotxe, avió o eina.
7- L’arquitectura del poble ashanti (centre sud de Ghana) i kassena (nordest de Ghana) està catalogada per la UNESCO com un dels simbols identitaris i artístics de aquestes societats africanes.

8- A Accra, capital de Ghana, hi ha un important gremi d’artistas grafics amb gran reputació en tot el contient.

9- L’ambiente tranquil dels pobles pescadors de la costa ghanesa convida a passar uns dies de descans a la platja.

10- El ‘kente’ és el vestit oficial de Ghana. És una tela teixida a mà amb colors vius i formes geomètriques que es lliga al cos.

 
El dia 9 d’octubre descobreix els secrets de Ghana amb Idrisu Rashid Abubakar i Andrews Acciah ghanesos residents a Barcelona, i Laura Hereter i Laura Garcia amants de Ghana i membres de l’ONG CEHDA

Enllaços de Ghana

 Africamins
Cehda
Fotos de Ghana
Ghana web
Info de Ghana
Mapa de Ghana
Més fotos de Ghana
Més sobre Ghana
Obert per vacances
Pàgina de turisme de Ghana
Sobre Ghana
Turisme a Àfrica en general
Turisme a Ghana
Viatge a Ghana

Xerrada Cuba 3/7/09

// Septiembre 2nd, 2009 // Sense comentaris » // General

Descobreix Cuba, entre l’ahir i el demà

// Junio 18th, 2009 // 2 Comentaris » // Agenda, Viatges

La República de Cuba és un Estat del  Carib integrat per l’illa de Cuba -la més gran i la segona més poblada de les  Antilles-, l’Illa Juventud i d’altres illes de menor tamany que es troben al voltant. La seva capital és l’Havana (fundada l’any 1515 i amb la seva ciutat vella declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco), amb més de dos milions d’habitants, i d’altres ciutats destaquen per la seva història cultural, artística, gastronómica, esportiva o social com: Santiago de Cuba, Camagüey, Holguín, Trinidad o Santa Clara.

Al voltant de 300 platges naturals de sorres blanques, fines i aigües transparents la privilegien. La més coneguda és Varadero, no obstant això, a l’est de la capital, en els “cayos” del nord -Ciego de Ávila i Villa Clara-, així com en Holguín i en Cayo Largo del Sur, existeixen altres similars. Tres grups muntanyencs, dos llargues regions de sabanes, nombroses valls coneguts internacionalment com Viñales, Yumurí i Los Ingenios, recorren la Illa en la seva extensió. Salts i cascades en bells rius com el Hanabanilla encanten als amants de la natura.

La Història de Cuba, i de tota Amèrica Llatina, té un abans i un després en l’arribada europea de 1492 i la posterior conquesta. La desaparició dels indígenes taïns, arauacs, guanahatabeis i ciboneis i l’arribada a Cuba de colons blancs europeus, una gran quantitat d’esclaus negres (amb una diversitat regional amplíssima) i, en menor mesura, xinesos va canviar radicalment la composició ètnica de l’illa.

Altres moments importants de la seva història recent han estat: La lluita per la independència que va començar el 1868 i va continuar durant el segle XIX  fins a la Guerra de Cuba de 1898 entre Espanya i els Estats Units, la revolta guerrillera (la Revolució Cubana) contra la dictadura de Batista que va comportar l’establiment d‘un nou model polític a partir de 1959, la invasió de Playa Girón (1961) per diversos grups d’exiliats (armats i entrenats pel govern dels Estats Units i amb el suport de la CIA), que va provocar que el govern, inicialment nacionalista, de Fidel Castro declarés el caràcter socialista de la Revolució Cubana, i que s’intensifiqués l’acostament de Cuba cap a la URSS, la Crisi dels míssils (1962),  el bloqueig econòmic, d’aliments i medicaments o des de l’aprovació de la Llie Helms-Burton (1996) per part dels Estats Units.

Tanmateix, aquests darrers mesos, amb al desaparició de Fidel Castro de la primera línia, el canvi de govern als Estat Units o l’acord de l’Organització dels Estats Americans (OEA) d’ anul·lar la Resolució 7, aprovada el 1962, que va suspendre Cuba com a membre actiu de l’organització, sembla que s’obra una nova etapa en la vida de milers de cubans i d’aquest país.

Cuba és aquesta història i és un paradís d’inigualable bellesa, és una poble culte i reflexiu en continua evolució, és passió, és lluita, és música, és crítica, és art… Cuba és un país de contrastos… i per parlar de tot això us convidem a la xerrada:

“DESCOBREIX CUBA, entre l’ahir i el demà” que tindrà lloc el proper divendres 3 de juliol, a les 19h. al Centre Cultural Can Fabra al districte de Sant Andreu amb Sandra Carreras, tot just tornada d’un viatge per Cuba que ens portarà l’actualitat d’aquesta illa caribenya, i Ania Liste Aguilar, periodista i articulista cubana resident a Barcelona.

Resum, xerrada Mongòlia

// Junio 16th, 2009 // Sense comentaris » // Viatges

Xerrada: Descobreix Mongòlia en bicicleta

// Mayo 17th, 2009 // Sense comentaris » // Viatges

Mongòlia és un país d’Àsia que fa frontera amb Rússia al nord i la República Popular de la Xina al sud, l’est i oest. La seva capital és Ulan Bator (Ulaanbaatar). La llengua oficial és el khalkha (també anomenat mongol) i la seva moneda el tögrög.

Al segle XIII, Genguis Khan unificà les tribus mongoles i va crear un imperi, obra que van prosseguir els seus successors Ogodei, Güyük, Mongke i Khubilai. Aquest imperi comença a esfondrar-se el 1386, amb la pèrdua de la Xina. Al segle XVI, sota el regnat d’Altan Khan, els mongols es van convertir al budisme tibetà. Un segle després, van caure sota el domini dels Manxús, i els varen donar suport en la conquesta de l’interior de la Xina. El seu país es va transformar en dues províncies xineses, la Mongòlia interior i la Mongòlia exterior. Desprès de la invasió russa de finals del segle XVII, la Mongòlia del nord (la regió del llac Baikal) va ser annexionada per part de Rússia. La independència de la Mongòlia exterior es va declarar el 1921 a conseqüència d’una revolució per part de Sukhbaatar; però no hi va haver un govern independent fins el 1924, quan s’estableix la República Popular de Mongòlia amb el suport de la URSS.

Durant la Segona Guerra Mundial els aliats soviètics van defensar Mongòlia contra les forces del Japó. El 20 d’octubre del 1945, per mitjà d’un referèndum, els Mongols voten la independència de la Xina (97,8 % de vots positius; 98,4 % de participació).

La República Popular de Mongòlia va ser reconeguda a la vegada per la República de la Xina i la República Popular de la Xina. El país, malgrat tot, es va tornar a acostar als Soviètics després del 1958, i va albergar nombroses bases soviètiques durant la Guerra freda. Mongòlia va passar a formar part de l’ONU el 1961.

El 1990 el partit comunista va perdre el control del govern. El 1992 va deixar de definir-se com a República Popular i va passar a ser un Estat híbrid entre un sistema parlamentari i un sistema presidencial.

Descobriu Mongòlia amb en Xavi Tarafa, que durant dos mesos va recórrer aquest extens país en bicicleta. Tindrem amb nosaltres l’Undarma Bayanbat i en Pabeh, dos dels membres de la petita comunitat mongola que viu a Barcelona, formada només per unes 40 persones, els quals ens relataran aspectes i curiositats d’aquest apassionant país.

Divendres 5 de juny a les 19:00h al Centre Cultural Can Fabra

Enllaços Mongòlia

• Bones fotos de Mongòlia
• Casa Àsia
• Fotografies: Mongòlia, el país de l’estepa
• Les capitals més fredes
• Les nostres fotos
• Mongòlia Xinuxanuinarinant
• Notícies de Mongòlia
• Obert per vacances
• Observatori d’Àsia Central
• Pàgina oficial de turisme de Mongòlia
• Patrimoni de la Humanitat a Mongòlia
• Viatges a Mongòlia

Art mongol