Arxius per a Viatges

Xerrada descobreix els Balcans 13/11/09

// Octubre 28th, 2009 // Sense comentaris » // Viatges

Les primeres paraules que a molts els hi passen pel cap quan senten a anomenar Balcans, és probablement guerra, dolor recent, o complexitat de política i de fronteres. Però darrera de tot això, per a molts aquesta cadena muntanyosa de fèrtils valls que fa no massa anys es deia Iugoslàvia, és un racó d’enigmes i terres encara verges amb paisatges i gents increïbles que ara el viatger pot descobrir.

Un encreuament de geogràfic de cultures, ètnies i religions, fan d’aquests joves països un element clau en el passat i present d’una Europa, que a vegades pensa massa en el seu centralisme i s’oblida dels seus veïns orientals, els quals són una peça clau en la història dels últims segles al vell continent.

La majoria de turistes que ja han superat aquest estat traumàtic, somien amb les massificades meravelles de costa dàlmata, altres viatgers es deixen seduir per la fascinant història del passat, i decideixen conèixer el present de la regió i internant-se fins les zones més devastades, que ara gaudeixen d’una certa estabilitat i seguretat raonables. Ara les possibilitats que tots aquests països ofereixen per al viatger són múltiples, des del turisme de sol i platja, al muntanyisme, al cultural,…en definitiva les possibilitats són enormes, n’hi ha per a tots els gustos i el viatger es pot moure amb total llibertat per quasi qualsevol racó de la península.  Les eslaves i belles Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Sèrbia, Macedònia i Montenegro, Kosovo disputat i multicultural, una Albània que encara desperta d’un regim stalinista que fins no fa massa anys governà amb mà de ferro,…l’aventura està assegurada!

El dia 13 de novembre “Descobreix els Balcans”  5000 km. amb cotxe amb Jordi Castellanos i Nàdia Ayasreh dos apassionats de la regió, i Vlado Arapovich, tenista natural de Sarajevo resident a Barcelona i membre de l’ONG Mestres per Bòsnia.

La jornada anirà acompanyada d’una exposició de fotografies sobre el treball de Mestres per Bòsnia, i d’un pica pica bosnià.

ENLLAÇOS DELS BALCANS 

  • A peu des de Suïssa a Nepal
  • Albània per carretera
  • Balkanidades
  • Casa eslava
  • Circumstàncies nòmades
  • De Budapest a Guca en bicicleta
  • Diari des de Skopje
  • Donant voltes pels Balcans
  • El gat balcànic
  • El transsiberià
  • Els viatges del Xavi
  • En Jordi als Balcans
  • Fotògrafs per la pau
  • http://www.musicballkan.com/
  • Mestres per Bòsnia
  • Música balcànica
  • Revista Est
  • Viatge a Iugoslàvia 2009
  • viatges als Balcans
  • Volta al meditarrani
  • Xerrada: Descobreix Ghana 9/10/09

    // Septiembre 28th, 2009 // Sense comentaris » // Agenda, General, Viatges

    Ghana és una república de l’Àfrica occidental. Limita a l’oest amb la Costa d’Ivori, al nord-oest i al nord amb Burkina Faso, a l’est amb Togo i al sud amb el golf de Guinea.

    La capital n’és Accra, amb més d’un milió i mig d’habitants (i més de tres a l’aglomeració urbana), i les ciutats principals són Kumasi (amb més d’un milió) i Tamale, amb més de tres-cents mil.

    La República de Ghana està situada només a uns quants graus per damunt de l’equador. És un país de terres baixes (el punt més alt es troba a 883 m) i clima tropical. Al golf de Guinea hi desemboca el riu Volta, el principal del país, que aquí forma el llac Volta, el llac artificial més gran del món; genera electricitat i és navegable.

    Història

    Al segle XVI el xeic Islamil de Begho i el seu fill Muhammad al-Abyad van convertir al islam a la aristocracia dirigent malinke-bambara de Gonja, que va esdevenir la potencia musulmana dominant al nord de la moderna Ghana. Al segle XVIII el rei de Dagomba, Muhammad Zanjina, es va fer musulmà i quasi al mateix temps va fer el mateix el rei Atabia (+ 1741/1742) rei de Mamprusi. Així abans de la meitat del segle els tres estats principals de la zona septentrional eren musulmans. Comunitats musulmanes es van establir al final del segle i al començament del segle XIX a Kumasi, capital del regne dels ashanti i van arribar a ocupar llocs dirigents al consell reial. Al segle XIX les regions occidentals de Gonja, i la regió de Wa, van caure en mans del imperi manding de Samori Ture, els zabarima i forces reclutades localment per Alfa Kazare, Babatu i Hamaria van formar un estat musulmà que va ser de curta volda. Aliat a Samori i a Muktar Karantao de Wahatu foren derrotats pels francesos (cadascun per separat) a la part final del segle i al començament del segle XX formaven part de les colònies europees. El territori va formar la colònia i el protectorat de la Costa d’Or.

    La moderna Ghana es va formar arran de la unió del protectorat i la colònia britànica de la Costa d’Or i del territori en fideïcomís del Togo Britànic, Ghana va esdevenir, el 1957, el primer país de l’Àfrica colonial que assolia la independència. Una llarga sèrie de cops d’estat van comportar la suspensió de la constitució el 1981 i la prohibició dels partits polítics. El 1992 es va aprovar una nova constitució multipartidista.
     
    Deu raons per visitar Ghana

    1-El foro  portuguès de Elmina, a la costa de Ghana, es un vestigi històric únic a la costa africana.
     
    2- La cultura ashanti; un dels pobles amb més personalitat del continent negre.

    3- El gran mercat de Kumasi, capital de Ashanti, un dels més espectaculars de l’África Occidental, gestionat al 100% per dones.

    4- Els ghanesos han heredat  la diplomàcia britànica sense perdre la clàssica hospitalitat africana, això els converteix en un dels pobles més educat d’Àfrica.

    5- Ghana es un dels països més estables de la regió i les autoritats estan obertes a l’acollida de viatgers.
    6- Els funerals són espectaculars. Els tauts ‘tematics’, amb forma d’animal, cotxe, avió o eina.
    7- L’arquitectura del poble ashanti (centre sud de Ghana) i kassena (nordest de Ghana) està catalogada per la UNESCO com un dels simbols identitaris i artístics de aquestes societats africanes.

    8- A Accra, capital de Ghana, hi ha un important gremi d’artistas grafics amb gran reputació en tot el contient.

    9- L’ambiente tranquil dels pobles pescadors de la costa ghanesa convida a passar uns dies de descans a la platja.

    10- El ‘kente’ és el vestit oficial de Ghana. És una tela teixida a mà amb colors vius i formes geomètriques que es lliga al cos.

     

     
    El dia 9 d’octubre descobreix els secrets de Ghana amb Idrisu Rashid Abubakar i Andrews Acciah ghanesos residents a Barcelona, i Laura Hereter i Laura Garcia amants de Ghana i membres de l’ONG CEHDA

    Enllaços de Ghana

     Africamins
    Cehda
    Fotos de Ghana
    Ghana web
    Info de Ghana
    Mapa de Ghana
    Més fotos de Ghana
    Més sobre Ghana
    Obert per vacances
    Pàgina de turisme de Ghana
    Sobre Ghana
    Turisme a Àfrica en general
    Turisme a Ghana
    Viatge a Ghana

    Descobreix Cuba, entre l’ahir i el demà

    // Junio 18th, 2009 // 2 Comentaris » // Agenda, Viatges

    Cuba
    La República de Cuba és un Estat del  Carib integrat per l’illa de Cuba -la més gran i la segona més poblada de les  Antilles-, l’Illa Juventud i d’altres illes de menor tamany que es troben al voltant. La seva capital és l’Havana (fundada l’any 1515 i amb la seva ciutat vella declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco), amb més de dos milions d’habitants, i d’altres ciutats destaquen per la seva història cultural, artística, gastronómica, esportiva o social com: Santiago de Cuba, Camagüey, Holguín, Trinidad o Santa Clara.

    Al voltant de 300 platges naturals de sorres blanques, fines i aigües transparents la privilegien. La més coneguda és Varadero, no obstant això, a l’est de la capital, en els “cayos” del nord -Ciego de Ávila i Villa Clara-, així com en Holguín i en Cayo Largo del Sur, existeixen altres similars. Tres grups muntanyencs, dos llargues regions de sabanes, nombroses valls coneguts internacionalment com Viñales, Yumurí i Los Ingenios, recorren la Illa en la seva extensió. Salts i cascades en bells rius com el Hanabanilla encanten als amants de la natura.

    La Història de Cuba, i de tota Amèrica Llatina, té un abans i un després en l’arribada europea de 1492 i la posterior conquesta. La desaparició dels indígenes taïns, arauacs, guanahatabeis i ciboneis i l’arribada a Cuba de colons blancs europeus, una gran quantitat d’esclaus negres (amb una diversitat regional amplíssima) i, en menor mesura, xinesos va canviar radicalment la composició ètnica de l’illa.

    Altres moments importants de la seva història recent han estat: La lluita per la independència que va començar el 1868 i va continuar durant el segle XIX  fins a la Guerra de Cuba de 1898 entre Espanya i els Estats Units, la revolta guerrillera (la Revolució Cubana) contra la dictadura de Batista que va comportar l’establiment d‘un nou model polític a partir de 1959, la invasió de Playa Girón (1961) per diversos grups d’exiliats (armats i entrenats pel govern dels Estats Units i amb el suport de la CIA), que va provocar que el govern, inicialment nacionalista, de Fidel Castro declarés el caràcter socialista de la Revolució Cubana, i que s’intensifiqués l’acostament de Cuba cap a la URSS, la Crisi dels míssils (1962),  el bloqueig econòmic, d’aliments i medicaments o des de l’aprovació de la Llie Helms-Burton (1996) per part dels Estats Units.

    Tanmateix, aquests darrers mesos, amb al desaparició de Fidel Castro de la primera línia, el canvi de govern als Estat Units o l’acord de l’Organització dels Estats Americans (OEA) d’ anul·lar la Resolució 7, aprovada el 1962, que va suspendre Cuba com a membre actiu de l’organització, sembla que s’obra una nova etapa en la vida de milers de cubans i d’aquest país.

    Cuba és aquesta història i és un paradís d’inigualable bellesa, és una poble culte i reflexiu en continua evolució, és passió, és lluita, és música, és crítica, és art… Cuba és un país de contrastos… i per parlar de tot això us convidem a la xerrada:

    logo_cuba

    “DESCOBREIX CUBA, entre l’ahir i el demà” que tindrà lloc el proper divendres 3 de juliol, a les 19h. al Centre Cultural Can Fabra al districte de Sant Andreu amb Sandra Carreras, tot just tornada d’un viatge per Cuba que ens portarà l’actualitat d’aquesta illa caribenya, i Ania Liste Aguilar, periodista i articulista cubana resident a Barcelona.

    Xerrada: Descobreix Mongòlia en bicicleta

    // Mayo 17th, 2009 // Sense comentaris » // Viatges

    Mongòlia és un país d’Àsia que fa frontera amb Rússia al nord i la República Popular de la Xina al sud, l’est i oest. La seva capital és Ulan Bator (Ulaanbaatar). La llengua oficial és el khalkha (també anomenat mongol) i la seva moneda el tögrög.

    karkh21

    Al segle XIII, Genguis Khan unificà les tribus mongoles i va crear un imperi, obra que van prosseguir els seus successors Ogodei, Güyük, Mongke i Khubilai. Aquest imperi comença a esfondrar-se el 1386, amb la pèrdua de la Xina. Al segle XVI, sota el regnat d’Altan Khan, els mongols es van convertir al budisme tibetà. Un segle després, van caure sota el domini dels Manxús, i els varen donar suport en la conquesta de l’interior de la Xina. El seu país es va transformar en dues províncies xineses, la Mongòlia interior i la Mongòlia exterior. Desprès de la invasió russa de finals del segle XVII, la Mongòlia del nord (la regió del llac Baikal) va ser annexionada per part de Rússia. La independència de la Mongòlia exterior es va declarar el 1921 a conseqüència d’una revolució per part de Sukhbaatar; però no hi va haver un govern independent fins el 1924, quan s’estableix la República Popular de Mongòlia amb el suport de la URSS.

    Mapa d'expansió de l'imperi mongol

    Durant la Segona Guerra Mundial els aliats soviètics van defensar Mongòlia contra les forces del Japó. El 20 d’octubre del 1945, per mitjà d’un referèndum, els Mongols voten la independència de la Xina (97,8 % de vots positius; 98,4 % de participació).

    La República Popular de Mongòlia va ser reconeguda a la vegada per la República de la Xina i la República Popular de la Xina. El país, malgrat tot, es va tornar a acostar als Soviètics després del 1958, i va albergar nombroses bases soviètiques durant la Guerra freda. Mongòlia va passar a formar part de l’ONU el 1961.

    El 1990 el partit comunista va perdre el control del govern. El 1992 va deixar de definir-se com a República Popular i va passar a ser un Estat híbrid entre un sistema parlamentari i un sistema presidencial.

    Descobriu Mongòlia amb en Xavi Tarafa, que durant dos mesos va recórrer aquest extens país en bicicleta. Tindrem amb nosaltres l’Undarma Bayanbat i en Pabeh, dos dels membres de la petita comunitat mongola que viu a Barcelona, formada només per unes 40 persones, els quals ens relataran aspectes i curiositats d’aquest apassionant país.

    Divendres 5 de juny a les 19:00h al Centre Cultural Can Fabra

    Enllaços Mongòlia

    Xerrada: Descobreix el Kirguizistan

    // Abril 5th, 2009 // 3 Comentaris » // Viatges

    img_1023blocEl Kirguizistan (en kirguís Кыргызстан) és un país de l’Àsia central. Molt muntanyós i sense sortida al mar, limita amb la República Popular de la Xina a l’est, amb el Kazakhstan al nord, amb el Tadjikistan al sud i amb l’Uzbekistan a l’oest. La capital del país és Bixkek. La seva població és poc més de 4,8 milions d’habitants i des del punt de vista ètnic, el 65% de la població és  d’étnia kirguís, el 13% uzbeks i el 12% russos amb alguna minoria tadjika i xinesa al sud i l’est. (veure més dades al mapa de Peters)

    Els primers pobladors van assentar-se a la regió cap al 200 abans de Crist, eren descendents dels mongols. L’Islam va arribar el  segle XII i es va imposar amb rapidesa al país. El 1876  l’imperi rus es va annexionar la zona, focus de contínues revoltes. Molts kirguesos van optar per emigrar a les muntanyes d’Afganistan o la Xina. El 1926 va ser declarada república de la Unió Soviètica sota el nom de República Socialista Soviètica del Kirguizistan, de qui va assolir la independència el 1991. No obstant aquesta independència, els lligams amb Rússia continuen sent molt estrets, reafirmats en successius referèndums.img_0113bloc

    Ara, pots descobrir el Kirguizistan de la mà de dues persones: l’Asyl Ryskulova, de nacionalitat kirguís i una enamorada de la seva cultura i tradicions i  l’Eduard Balsebre, president de l’associació Amu Daria dedicada a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, que ens acompanyaran en una xerrada el proper divendres 8 de maig a les 19h. a la Biblioteca Ignasi Iglésias del  Centre Cultural Can Fabra al districte de Sant Andreu.

    Us hi esperem !!!!

    Enllaços Kirguizistan

  • Ambaixada del Kirguizistan a la Gran Bretanya
  • Amu Daria (Associació per a la promoció cultural de la Ruta de la Seda)
  • Bloc “Amu Daria” d’Eduard Balsebre: Kirguizistan
  • Bloc “Àsia Central en bicicleta” de Francesc Sabater
  • Bloc “D’aquí… aquí” d’Albert Falcó i Olga Ariño: Kirguizistan
  • Bloc “Kirguizistan en bicicleta” d’Enric Rodrigo
  • Bloc “Més enllà” de Lluís Bono i Núria Borràs: Kirguizistan
  • Bloc “Pels camins del món” de Núria Borràs: Kirguizistan
  • Bloc “Transtadji” de Xavier Tarafa i Enric Rodrigo
  • Bloc: “Àgora Xina” de Marta i Vado: Kirguizistan
  • Casa Àsia
  • Història del Kirguizistan
  • Informació bàsica sobre el Kirguizistan
  • La llengua kirguís (Linguamón)
  • La moneda kirguís: el som
  • Les nostres fotos
  • Requsits d’entrada al Kirguizistan
  • Sumalak (Associació Hispano-kirguís)