<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Coneguem el Món &#187; Nàdia Ayasreh</title>
	<atom:link href="http://www.coneguemelmon.org/tag/nadia-ayasreh/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>http://www.coneguemelmon.org</link>
	<description>Coneguem el Món, sorgeix com una iniciativa de diverses persones interessades en les singularitats de les diferents cultures existents arreu el món.</description>
	<lastBuildDate>Fri, 03 Feb 2012 18:08:28 +0000</lastBuildDate>
	<generator>http://wordpress.org/?v=3602</generator>
	<language>en</language>
	<sy:updatePeriod>hourly</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>1</sy:updateFrequency>
			<item>
		<title>Us convidem al 2on cicle &#8220;Els secrets de la Ruta de la Seda&#8221;</title>
		<link>http://www.coneguemelmon.org/2012/01/us-convidem-al-2on-cicle-els-secrets-de-la-ruta-de-la-seda/</link>
		<comments>http://www.coneguemelmon.org/2012/01/us-convidem-al-2on-cicle-els-secrets-de-la-ruta-de-la-seda/#comments</comments>
		<pubDate>Sun, 22 Jan 2012 00:22:03 +0000</pubDate>
		<dc:creator>admin</dc:creator>
				<category><![CDATA[Agenda]]></category>
		<category><![CDATA[Esdeveniments]]></category>
		<category><![CDATA[Amu Daria]]></category>
		<category><![CDATA[German Aguilar]]></category>
		<category><![CDATA[Jordi Castellanos]]></category>
		<category><![CDATA[La ruta de la seda]]></category>
		<category><![CDATA[Nàdia Ayasreh]]></category>
		<category><![CDATA[Taller de te]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.coneguemelmon.org/?p=644</guid>
		<description><![CDATA[Desprès de les festes de Nadal continua el 2on Cicle &#8220;Els secrets de la Ruta de la Seda&#8221;, on Coneguem el Món i Amu Daria, amb el suport de l&#8217;agència de viatges VIATICA,  us volem convidar a tres noves activitats.
Les dos primeres tindran lloc el proper 24 de gener al Centre Cultural Can Fabra (c. Segre. 24-32 [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<div>Desprès de les festes de Nadal continua el<strong><span style="color: #ff0000;"> 2on Cicle &#8220;Els secrets de la Ruta de la Seda&#8221;,</span></strong> on <strong><a href="http://www.coneguemelmon.org/" target="_blank">Coneguem el Món</a></strong> i <strong><a href="http://www.larutadelaseda.cat/" target="_blank">Amu Daria</a></strong>, amb el suport de l&#8217;<strong><a href="http://elblogdeviatica.wordpress.com/" target="_blank">agència de viatges VIATICA</a></strong>,  us volem convidar a tres noves activitats.</div>
<p>Les dos primeres tindran lloc el proper<strong><span style="color: #ff0000;"> <span style="text-decoration: underline;"><span style="color: #339966;">24 de gener</span></span> al Centre Cultural Can Fabra</span></strong> (c. Segre. 24-32 del barri de Sant Andreu de Barcelona).</p>
<div>
<ul>
<li>Primer de tot <strong><span style="color: #ff0000;">a les 18h s&#8217;inaugurarà l&#8217;EXPOSICIÓ  FOTOGRÀFICA “LA RUTA DE LA SEDA”</span></strong> amb la presència del seu autor <strong><span style="color: #ff0000;">Germán Aguilar</span></strong>, escriptor, fotògraf i guia de viatges que ens comentarà els detalls de les imatges i dels seus viatges. En Germán Aguilar ha viatjat en diverses ocasions per les terres de la Ruta de la Seda des de Turquia i fins a Xina i ens ho mostra en una exposició de les seves millors imatges on trobarem rostres, paissatges i monuments que ens portaran a descobrir l’esència i els secrets d’aquesta ruta. L&#8217;exposició estarà a Can Fabra fins el dia 31 de gener.</li>
</ul>
</div>
<div>
<ul>
<li>Poc desprès, <strong><span style="color: #ff0000;"><span style="text-decoration: underline;">el mateix dia 24</span>,</span></strong> <strong><span style="color: #ff0000;">a les 18.30h tindrà lloc el passi de la pel·licula VIURE (TO LIVE) </span></strong>(Xina, 1994, 132 minuts), dirigida per Zhang Yimou i probablement la pel•lícula més completa del reconegut internacionalment director, i una de les més desconegudes en el nostre país, on ens presenta una història ambientada en el final de la guerra contra el Kuomintang i els anys maoistes. Les escenes sobre la revolució cultural destaquen per ésser un dels millors reflexes d’aquella tempestuosa i trista època de la Xina del segle XX. La crítica l’ha considerat una pel•lícula que mostra moltes de les característiques del poble xinès, la seva personalitat, el seu estoïcisme, i que està banyada pel sofriment i el dramatisme de aquest país mil•lenari en les seves transformacions cap a l’actualitat. Un clàssic imprescindible !!!</li>
</ul>
</div>
<div>
<ul>
<li>I la darrera activitat, amb la que donarem per tancat aquest cicle, serà el <strong><span style="color: #ff0000;">TALLER DE TE DE LA RUTA DE LA SEDA tindrà lloc el dia <span style="text-decoration: underline;"><span style="color: #339966;">1 de febrer</span></span> a les 19.30 h a Viatica</span></strong> (C/ Mateu Ferran, 7, al costat del Mercat de Sant Andreu, Barcelona). Aquest taller ens portarà de la mà de <span style="color: #ff0000;"><strong>Nàdia Ayasreh</strong> i<strong>Jordi Castellanos</strong></span>, dons bons amants  de la Ruta de la Seda, a descobrir i tastar els diferents tipus de te que es beuen al Pròxim Orient, al Caucas, a l’Àsia Central o a l’Orient més llunyà, i conèixer els seus orígens, la seva història i les seves propietats terapèutiques, a més d&#8217;aprendre la manera més correcta de preparar-los.</li>
</ul>
</div>
<div><span style="color: #ff0000;"><span style="text-decoration: underline;"><strong>Aquest taller té les places limitades a 15 persones</strong></span></span>, per la qual cosa <span style="color: #ff0000;"><strong>cal inscriure&#8217;s abans del dimarts 31 de gener a la següent adreça: </strong></span><a href="mailto:coneguemelmon@gmail.com"><span style="color: #ff0000;"><strong>coneguemelmon@gmail.com</strong></span></a> i podeu trobar més informació a la nostra <a href="http://www.larutadelaseda.cat/" target="_blank">web</a>.</div>
<div style="padding-left: 25px; padding-bottom: 30px;">
<p><img src="http://www.coneguemelmon.org/wp-content/uploads/2012/01/Cartell-2on-cicle-Sant-Andreu3.jpg" alt="" width="515" height="722" /></div>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.coneguemelmon.org/2012/01/us-convidem-al-2on-cicle-els-secrets-de-la-ruta-de-la-seda/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Nefrología humanitaria</title>
		<link>http://www.coneguemelmon.org/2010/12/nefrologia-humanitaria/</link>
		<comments>http://www.coneguemelmon.org/2010/12/nefrologia-humanitaria/#comments</comments>
		<pubDate>Mon, 06 Dec 2010 23:44:42 +0000</pubDate>
		<dc:creator>admin</dc:creator>
				<category><![CDATA[Altres relats]]></category>
		<category><![CDATA[Armènia]]></category>
		<category><![CDATA[Relats de viatges]]></category>
		<category><![CDATA[Haití]]></category>
		<category><![CDATA[Nàdia Ayasreh]]></category>
		<category><![CDATA[Terratrèmols]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.coneguemelmon.org/?p=301</guid>
		<description><![CDATA[Hay una parte de la nefrología (parte de la medicina dedicada a la patología del riñón) muy desconocida en nuestro medio, y es la que se encarga del tratamiento del fracaso renal agudo en situaciones de grandes catástrofes humanitarias/naturales como seísmos.
En este pequeño artículo, os damos cuatro pinceladas!
¿Qué es la rabdomiolisis? es la ruptura del [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>Hay una parte de la nefrología (parte de la medicina dedicada a la patología del riñón) muy desconocida en nuestro medio, y es la que se encarga del tratamiento del fracaso renal agudo en situaciones de grandes catástrofes humanitarias/naturales como seísmos.</p>
<p>En este pequeño artículo, os damos cuatro pinceladas!</p>
<p><strong>¿Qué es la rabdomiolisis?</strong> es la ruptura del músculo, que supone la liberación al torrente sanguíneo de electrolitos y proteínas. El fracaso renal agudo secundario a la rabdomiolisis, es relativamente frecuente, y la mortalidad es muy variable. El tratamiento precoz con hidratación intensa se ha demostrado fundamental para la supervivencia renal y por lo tanto del paciente.</p>
<p><strong>¿Cuáles son las causas de rabdomiolisis?</strong> son muy extensas, desde las farmacológicas, infecciosas, tóxicas, hasta las traumáticas (denominadas de forma global <em>crush syndrome</em>). Aunque en nuestro ambiente, los seísmos no son afortunadamente frecuentes, no hay que olvidar regiones del mundo que son devastadas de forma periódica por terremotos, que no solo causan cientos o miles de víctimas mortales, sino que también dificultan el desarrollo económico y demográfico de estos países.</p>
<p><strong>¿En qué consiste la nefrología humanitaria?</strong> A raíz del terremoto de Armenia de  1988, la Sociedad Internacional de Nefrología, creó la <em>Task Force</em>, para coordinar y unir esfuerzos, con el objetivo de salvar el máximo número de víctimas en catástrofes internacionales.</p>
<p style="text-align: center;"><a href="../wp-content/uploads/2010/12/RTRTF.jpg"><img class="aligncenter" title="RTRTF" src="../wp-content/uploads/2010/12/RTRTF.jpg" alt="" width="181" height="107" /></a></p>
<p><a href="../wp-content/uploads/2010/12/MSF.jpg"></a></p>
<p>Terremotos tan sonados como el de Haití como más reciente, pero también otros eventos naturales como el de Huracán Katrina (2010), Kashmir (India-Pakistán, 2005), Bam (Irán, 2003), Marmara (Turquía, 1999), Armenia (1988), etc. han sido en mayor o menor grado, ejemplos de <em>crush syndrome</em>, produciendo muertes tanto inmediatas como a corto-medio plazo.</p>
<p>Algunos datos&#8230;</p>
<p><!--StartFragment--></p>
<div>- Terremoto de Spitak (Armenia, 7 de diciembre de 1988 a las 11:41h)</div>
<div>
<p>Magnitud de 7.2 grados en la escala da Richter. 50.000 víctimas<!--StartFragment--></p>
<div>De los 800 pacientes enviados a Hospital de Yerevan, 460 tenían crush syndrome</div>
<div>y de ellos, 185 casos desarrollaron insuficiencia renal aguda. De las 100 maquinas de HD, tan sólo 32 se usaron.</div>
<div><a href="http://www.coneguemelmon.org/wp-content/uploads/2010/12/armenia.jpg"><img class="aligncenter size-full wp-image-304" title="armenia" src="http://www.coneguemelmon.org/wp-content/uploads/2010/12/armenia.jpg" alt="" width="283" height="191" /></a></div>
<p><!--StartFragment--></p>
<div>- Terremoto de Marmara (Turquia, 17 de agosto de 1999, a las 03:00h)</div>
<div>Magnitud 7.4, 17 grados en la escala de Richter. 17.480 víctimas.</div>
<div>Se reportaton 600 casos de crush syndrome, de los cuales 462 presentaron insuficiencia renal aguda. Se realizaron un total de 5000 sesiones de dialisis, con una inesperada baja tasa de mortalidad (19%).</div>
<div>- Terremoto de Haití (12 de enero de 2010, a las 21:43h)</div>
<div>
<p><!--StartFragment-->Más de 200 000 muertros y más de 300 000 heridos. Se reportaron solo 19 casos de  crush syndrome que precisaron dialisis. El primer equipo enviado conjuntamente con Médicos Sin Fronteras, formado por un nefrólogo, dos enfermeras y un técnico de dialisis, llegó a la zona dañada 5 días despúes del seismo, las infractructuras eran muy deficientes.</p>
</div>
<div><a href="http://www.coneguemelmon.org/wp-content/uploads/2010/12/terremoto.jpg"><img class="aligncenter size-full wp-image-305" title="terremoto" src="http://www.coneguemelmon.org/wp-content/uploads/2010/12/terremoto.jpg" alt="" width="285" height="204" /></a></div>
<div><strong><br />
¿ Qué factres influyen en las víctimas del crush síndrome? </strong></div>
<p><!--StartFragment--></p>
<ul>
<li>Tipo de traumatismo, severidad, extensión del área afectada</li>
<li>Número de víctimas iniciales</li>
<li>Hora del día</li>
<li>Estado de salud previo</li>
<li>Edad y desarrollo muscular de los afectados</li>
<li>Tipo de edificaciones</li>
<li>Metodología del triaje</li>
<li>Trabajos de identificación y búsqueda</li>
<li>Distància al centro de referencia</li>
<li>Tiempo entre el rescate y la actuacuión médica.</li>
</ul>
</div>
<div style="text-align: right;"><strong>Text escrit per Nàdia Ayasreh</strong></div>
<div style="text-align: right;"><strong>(article publicat a la revista de la Fundació Puigvert, Barcelona)<br />
</strong></div>
<p><!--EndFragment-->Si quereis más información, podeis mirar en:</p>
<p><a href="http://www.isn-online.org/isn/society/about/isn_20011.html">- Renal Disaster Relief Task Force</a></p>
<p><a href="http://www.msf.es/noticia/2010/haiti-vida-tras-salir-escombros">- Médicos sin fronteras</a></p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.coneguemelmon.org/2010/12/nefrologia-humanitaria/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
		<item>
		<title>Un 1 de maig per Armènia</title>
		<link>http://www.coneguemelmon.org/2010/05/un-1-de-maig-per-armenia/</link>
		<comments>http://www.coneguemelmon.org/2010/05/un-1-de-maig-per-armenia/#comments</comments>
		<pubDate>Thu, 13 May 2010 18:58:04 +0000</pubDate>
		<dc:creator>admin</dc:creator>
				<category><![CDATA[Armènia]]></category>
		<category><![CDATA[Relats de viatges]]></category>
		<category><![CDATA[Caucas]]></category>
		<category><![CDATA[Jordi Castellanos]]></category>
		<category><![CDATA[Nàdia Ayasreh]]></category>
		<category><![CDATA[relats de viatges]]></category>

		<guid isPermaLink="false">http://www.coneguemelmon.org/?p=96</guid>
		<description><![CDATA[El sol brillant, com una bombeta nua pinta i accentua els colors ocres de la ciutat. Des d’aquell carrer que trempa mal asfaltat, on els taxistes mai hi saben arribar, en Gor ens saluda amable amb un somriure dolç a través d’unes ulleres fosques, i el primer que ens diu és:
-Ja heu vist l’Ararat?
- Encara [...]]]></description>
			<content:encoded><![CDATA[<p>El sol brillant, com una bombeta nua pinta i accentua els colors ocres de la ciutat. Des d’aquell carrer que trempa mal asfaltat, on els taxistes mai hi saben arribar, en Gor ens saluda amable amb un somriure dolç a través d’unes ulleres fosques, i el primer que ens diu és:</p>
<p>-Ja heu vist l’Ararat?</p>
<p>- Encara no, i ja portem 4 o 5 dies a Erevan&#8230;</p>
<p>-Doncs mireu allà!</p>
<p>En efecte, darrera del bast edifici de la facultat de medecina, plena d’estudiants hindús, s’eleva una enorme mole blanca, que reposa sobre una impenetrable faldilla de núvols opacs. És la primera vegada que veiem la mítica muntanya de l’Arca de Noé.</p>
<p>Alguns dies abans havíem trepat per la descomunal Cascade i tan sols vam poder veure una mena de boira o pol·lució, i sorra en suspensió, que un vent ferotge arrossegava des de les estepes polsegoses de l’antiga Gran Armènia, actualment en el territori del més gran enemic dels armenis, Turquia.</p>
<p><a href="../wp-content/uploads/2010/05/P1030850.jpg"></a></p>
<p style="text-align: center;"><a href="../wp-content/uploads/2010/05/P1030850.jpg"><img title="P1030850" src="../wp-content/uploads/2010/05/P1030850-300x154.jpg" alt="" width="300" height="154" /></a></p>
<p>Estranyament semblava que el ritme de la capital s’havia aturat aquell matí, després de dies caòtics de trànsit rodat, avui la ciutat ha despertat com més plàcida, menys frenètica.</p>
<p>És clar és 1 de Maig, el dia del treballador.</p>
<p>Sota un bosc d’edificis aixecats durant l’era Khruchev, avancem lentament sentin-nos petits en l’extraradi de la capital armènia. Quan sembla que ja hàgim d’haver sortit de la ciutat ens tornem a sentir sota les ombres de blocs de pisos en blanc i negre, amb una planta baixa en la que venen pneumàtics, recanvis de peces pel cotxe o xais i carn de xai. Xais?</p>
<p>Dins un petit cercat, un grup d’uns 15-20 xais s’apilen atemorits en un racó. El carnisser, a mida que va arribant la clientela, va desquartitzant l’última víctima que te penjada en mig del carrer, a la vista de tothom. Mentre l’ajudant afila els ganivets els pobres xais intenten mantenir-se el més lluny possible de l’escena. Orient o occident? Àsia o Europa? Qui ho sap? Algú ho sap?</p>
<p>Sorpresa per als sentits! Muntanyes i prats tapissats de verd amb flors de colors es converteixen en un glop d’aire fresc per a la majoria dels sentits.</p>
<p>-Això no és freqüent de veure aquí , són els primers verds de la primavera, un regal que no durarà massa, potser d’aquí no més d’un mes el sol implacable ho haurà borrat quasi tot,  Armènia és pedra i de la pedra hem sabut treure el pa que mengem- comenta en Gor&#8230;és una mena de dit armeni del que se senten orgullosos.</p>
<p>En Gor un simpàtic armeni estranyament vestit amb una camisa de colors, és músic, baixista i percussionista, tocava en una banda de jazz, des d’Armènia havia viatjat de gira amb una furgoneta fins als estats bàltics, als EEUU, havia tocat inclús amb en Chic Corea. Després de la caiguda de la Unió Soviètica ja no es podia dedicar plenament a la música, ara havia de portar a estrangers amunt i avall del Càucas per guanyar-se la vida, com molts sent aquella nostàlgia d’aquells temps en que el capitalisme ferotge, encara no havia creat un buit en les seves vides.</p>
<p>El temple de Garni, va ser aixecat en honor d’Helios, el déu romà del Sol, al segle I pel rei armeni Tradat I. Després de que Armènia es convertís en el primer país del Món en prendre la religió cristiana com a oficial, el temple es va convertir en la residencia d’estiueig per a la reialesa. Homes vestits de negre rigorós amb un nas llargarut i imponent, es col·loquen en un posat entre seriós i festiu per fer-se una foto, sota la portalada del temple hel·lenístic, el qual es troba en excel·lent estat de conservació. Tot són senyors monocroms, amb americanes, camisa, pantalons i sabates negres, és el dia del treballador! En canvi les dones que passegen pels voltants alegres i xerraires, vesteixen amb colors vius, però qui va dir que els colors foscos haguessin de ser tristos? O és potser el passat armeni el que és trist?</p>
<p><a href="http://www.coneguemelmon.org/wp-content/uploads/2010/05/P1030589.jpg"></a><a href="http://www.coneguemelmon.org/wp-content/uploads/2010/05/P1030590.jpg"><img class="aligncenter size-medium wp-image-99" title="P1030590" src="http://www.coneguemelmon.org/wp-content/uploads/2010/05/P1030590-300x225.jpg" alt="" width="300" height="225" /></a></p>
<p>Diuen que en el temple de Geghard, el monjos es van poder salvar de les invasions mongoles amagant-se en les coves de pedra on està esculpit. Curiosament, Gengis Khan tan sols es va emportar una enorme pedra rodona que hi havia en mig de la sala principal, es veu que es va meravellar per aquesta pilota d’unes quantes tones, i tan el fantàstic  monestir com els seus habitants es van poder estalviar la desagradable trobada amb el sanguinari emperador mongol.</p>
<p>Es dia festiu i nombroses famílies han anat a veure el monestir. Geghard desprèn misticisme per totes les bandes, tallat a la roca té cambres secretes a diferents nivells, i l’única llum és la de les espelmes i la dels rajos de sol que entren pels orificis del sostre, a les parets hi ha inscripcions en alfabet armeni antic esculpides en relleu.</p>
<p>El paratge que envolta el monestir és una vall estreta que permet caminar entre fredes parets de roca humida. En els camins més accessibles hi ha arbres que llueixen unes tires de roba de diferents colors creant una sensació de brutícia en la natura, però en realitat són desitjos que la gent demana per veure si es fan realitat.</p>
<p>Als voltants, paradetes de dones amb mocadors florits al cap, venen fruits secs, planxes àcides de fruites seques i una mena de botifarres de raïm farcides amb nous.</p>
<p><a href="http://www.coneguemelmon.org/wp-content/uploads/2010/05/P1030616.jpg"><img class="aligncenter size-medium wp-image-100" title="P1030616" src="http://www.coneguemelmon.org/wp-content/uploads/2010/05/P1030616-300x225.jpg" alt="" width="300" height="225" /></a></p>
<p>Sevan és el nom del llac més gran de tot el Càucas, però és també el nom d’una desagraciada ciutat que hi ha prop del llac. Després de superar un turonet i una horrible escultura de formigó que sembla que vol simular un vaixell, apareix el bonic llac Sevan. A través d’una passarel·la amb una carretera ja asfaltada arribem en el que sembla una península. En Gor ens diu que fa uns anys era una illa però ara el llac s’ha evaporat una mica. En al cap damunt d’una muntanyeta al centre de la península hi ha l’esplèndida església de Sevanavank envoltada per desenes dels omnipresents khachkars. Les vistes al llac son esplèndides, és immens, les corrents i el vent dibuixen franges  sobre l’aigua que fan que amb la llum de l’astre, l’aigua canviï de tons. Durant l’hivern el llac es glaça i fa uns 20 anys autocars i camions creuaven per sobre el llac per estalviar-se la carretera que serpenteja als voltants. Ara es glaça però no tant, ja ningú no s’hi atreveix.</p>
<p>Situats a 2000 metres d’altitud, el clima es rigorosament diferent al d’Erevan, per ser migdia fa un fred que pela. En una terrasseta sota un sol que sembla insuficient per escalfar als que no estem acostumats a aquestes alçades, dinem un deliciós peix endèmic del llac amb incontables espines. En Gor parla amb una parella que hi ha a la taula del costat, tots vesteixen amb màniga curta, parlen i riuen amb ell, la conversa cada vegada puja més de to, cada vegada criden més. Són russos i al cap d’un estona sabem que la conversa, com no, gira a través del vodka.</p>
<p><a href="http://www.coneguemelmon.org/wp-content/uploads/2010/05/P1030645.jpg"><img class="aligncenter size-medium wp-image-101" title="P1030645" src="http://www.coneguemelmon.org/wp-content/uploads/2010/05/P1030645-300x225.jpg" alt="" width="300" height="225" /></a></p>
<p>Jordi Castellanos</p>
]]></content:encoded>
			<wfw:commentRss>http://www.coneguemelmon.org/2010/05/un-1-de-maig-per-armenia/feed/</wfw:commentRss>
		<slash:comments>0</slash:comments>
		</item>
	</channel>
</rss>

