Xerrada descobreix Myanmar 12/2/10

// Febrero 4th, 2010 // Sense comentaris » // Agenda

Descobreix Myanmar, el país de l’or.

Amb Lluís Salvador, viatger ocasional i Concha Pinós, directora de l’ ONG Birmania por la paz.

Com ja és costum, la xerrada anirà acompanyada d’artesania, música i d’una degustació dels sabors d’aquesta fascinant regió del Sud-est asiàtic.

Del 5 al 12 de febrer exposició de Birmania por la paz al passadís de l’auditori.

Myanmar (tradicionalment anomenat Birmània) és un país del sud-est d’Àsia, que limita al nord-est amb la Xina, a l’est amb Laos i Tailàndia, al nord-oest amb Bangla Desh i l’Índia (estats d’Arunachal Pradesh, Nagaland, Manipur i Mizoram) i a l’oest amb el mar d’Andaman i el golf de Bengala. Des del novembre del 2005 la capital és Nay Pyi Taw en substitució de Yangon (abans anomenada Rangun).

Al nord, les muntanyes Hengduan Shan formen la frontera amb la Xina. Hkakabo Razi, situat al Kachin State, amb una elevació de 5.881 m (19.295 peus), és el punt més alt de Myanmar. Tres serralades, anomenades el Rakhine Yoma, el Bago Yoma, i l’altipla Shan existeixen dins de Birmània, totes les qual discorren en direcció nord-sud des de l’Himàlaia. Les serralades divideixen Birmània en tres conques fluvials, ocupades pels rius Ayeyarwady, Salween (Thanlwin), i el Sittang.

Gran part del país és troba situat entre el Tròpic de Càncer i l’equador. Es situa sota la influència del monsó asiàtic, rebent les seves regions costeres per sobre dels 5.000 mm de pluja a l’any. Les precipitacions anuals a la regió de delta són aproximadament de 2.500 mm, mentre que la mitjana de precipitacions anuals en la zona Seca, que està situada a Birmània central, es de menys de 1.000 mm. Les regions del nord del país són les més fresques, amb temperatures mitjanes de 21 °C. La costa i les regions de delta tenen temperatures mitjanes de 32 °C.

En 1989 el govern militar fruit d’un colp d’Estat en 1988, va canviar el nom del país pel de “Unió de Myanmar”. Aquest canvi va ser i és rebutjat pels opositors de l’actual govern, tan dins com fora del país, que afirmen que el govern no tenia l’autoritat per a realitzar tal canvi. El títol d’Unió de Myanmar és reconegut per les Nacions Unides i per la Unió Europea, però rebutjats per alguns governs. En 1990 es van dur a terme eleccions lliures per primera vegada en quasi 30 anys, però l’àmplia victòria del NLD, el partit d’Aung San Suu Kyi va ser anul·lada pels militars, els quals es van refusar a renunciar al poder. Una de les figures principals de la història birmana del segle XX va ser el general Aung San, fundador de l’exèrcit i figura de la llibertat. San va passar d’estudiant a activista. La seva filla Aung San Suu Kyi va ser premi Nobel de la Pau de 1991 convertint-se en icona de la democràcia, la pau mundial i la llibertat.

En temps recents, han ocorregut nombrosos enfrontaments entre les minories ètniques dins del propi país i els habitants encara viuen en pobresa i dictadura. Els militars violen, esclavitzen, torturen i maten impunement a moltes persones, a vegades només per cantar cançons prohibides. La repressió militar se centra majoritàriament en les minories ètniques, com els Karen. El govern de Birmània ignora completament els reclams dels països veïns, que demanen obrir un procés de democratització. Aquest procés també és reclamat per Estats Units davant del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Aquesta organització ha sol·licitat en nombroses ocasions a les autoritats militars que alliberen la líder opositora i Premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi, que roman detinguda en arrest domiciliari i davall una estricta custòdia, des de 1996.

Recordeu el dia 12 de febrer a les 19:00h. a l’auditori del Centre Cultural Can Fabra, al districte de Sant Andreu.

Enllaços de Myanmar:

• Birmania por la paz
• Bones fotos de Birmania
• Buddhist tourism
• Burma campaing
• Imma i Pep
• Més enllà
• Myanmar informació
• Myanmar tourism
• OMS Myanmar
• Visa per Myanmar

Xerrada descobreix els Balcans 13/11/09

// Octubre 28th, 2009 // Sense comentaris » // Viatges

Les primeres paraules que a molts els hi passen pel cap quan senten a anomenar Balcans, és probablement guerra, dolor recent, o complexitat de política i de fronteres. Però darrera de tot això, per a molts aquesta cadena muntanyosa de fèrtils valls que fa no massa anys es deia Iugoslàvia, és un racó d’enigmes i terres encara verges amb paisatges i gents increïbles que ara el viatger pot descobrir.

Un encreuament de geogràfic de cultures, ètnies i religions, fan d’aquests joves països un element clau en el passat i present d’una Europa, que a vegades pensa massa en el seu centralisme i s’oblida dels seus veïns orientals, els quals són una peça clau en la història dels últims segles al vell continent.

La majoria de turistes que ja han superat aquest estat traumàtic, somien amb les massificades meravelles de costa dàlmata, altres viatgers es deixen seduir per la fascinant història del passat, i decideixen conèixer el present de la regió i internant-se fins les zones més devastades, que ara gaudeixen d’una certa estabilitat i seguretat raonables. Ara les possibilitats que tots aquests països ofereixen per al viatger són múltiples, des del turisme de sol i platja, al muntanyisme, al cultural,…en definitiva les possibilitats són enormes, n’hi ha per a tots els gustos i el viatger es pot moure amb total llibertat per quasi qualsevol racó de la península.  Les eslaves i belles Eslovènia, Croàcia, Bòsnia, Sèrbia, Macedònia i Montenegro, Kosovo disputat i multicultural, una Albània que encara desperta d’un regim stalinista que fins no fa massa anys governà amb mà de ferro,…l’aventura està assegurada!

El dia 13 de novembre “Descobreix els Balcans”  5000 km. amb cotxe amb Jordi Castellanos i Nàdia Ayasreh dos apassionats de la regió, i Vlado Arapovich, tenista natural de Sarajevo resident a Barcelona i membre de l’ONG Mestres per Bòsnia.

La jornada anirà acompanyada d’una exposició de fotografies sobre el treball de Mestres per Bòsnia, i d’un pica pica bosnià.

ENLLAÇOS DELS BALCANS 

Xerrada: Descobreix Ghana 9/10/09

// Septiembre 28th, 2009 // Sense comentaris » // Agenda, General, Viatges

Ghana és una república de l’Àfrica occidental. Limita a l’oest amb la Costa d’Ivori, al nord-oest i al nord amb Burkina Faso, a l’est amb Togo i al sud amb el golf de Guinea.

La capital n’és Accra, amb més d’un milió i mig d’habitants (i més de tres a l’aglomeració urbana), i les ciutats principals són Kumasi (amb més d’un milió) i Tamale, amb més de tres-cents mil.

La República de Ghana està situada només a uns quants graus per damunt de l’equador. És un país de terres baixes (el punt més alt es troba a 883 m) i clima tropical. Al golf de Guinea hi desemboca el riu Volta, el principal del país, que aquí forma el llac Volta, el llac artificial més gran del món; genera electricitat i és navegable.

Història

Al segle XVI el xeic Islamil de Begho i el seu fill Muhammad al-Abyad van convertir al islam a la aristocracia dirigent malinke-bambara de Gonja, que va esdevenir la potencia musulmana dominant al nord de la moderna Ghana. Al segle XVIII el rei de Dagomba, Muhammad Zanjina, es va fer musulmà i quasi al mateix temps va fer el mateix el rei Atabia (+ 1741/1742) rei de Mamprusi. Així abans de la meitat del segle els tres estats principals de la zona septentrional eren musulmans. Comunitats musulmanes es van establir al final del segle i al començament del segle XIX a Kumasi, capital del regne dels ashanti i van arribar a ocupar llocs dirigents al consell reial. Al segle XIX les regions occidentals de Gonja, i la regió de Wa, van caure en mans del imperi manding de Samori Ture, els zabarima i forces reclutades localment per Alfa Kazare, Babatu i Hamaria van formar un estat musulmà que va ser de curta volda. Aliat a Samori i a Muktar Karantao de Wahatu foren derrotats pels francesos (cadascun per separat) a la part final del segle i al començament del segle XX formaven part de les colònies europees. El territori va formar la colònia i el protectorat de la Costa d’Or.

La moderna Ghana es va formar arran de la unió del protectorat i la colònia britànica de la Costa d’Or i del territori en fideïcomís del Togo Britànic, Ghana va esdevenir, el 1957, el primer país de l’Àfrica colonial que assolia la independència. Una llarga sèrie de cops d’estat van comportar la suspensió de la constitució el 1981 i la prohibició dels partits polítics. El 1992 es va aprovar una nova constitució multipartidista.
 
Deu raons per visitar Ghana

1-El foro  portuguès de Elmina, a la costa de Ghana, es un vestigi històric únic a la costa africana.
 
2- La cultura ashanti; un dels pobles amb més personalitat del continent negre.

3- El gran mercat de Kumasi, capital de Ashanti, un dels més espectaculars de l’África Occidental, gestionat al 100% per dones.

4- Els ghanesos han heredat  la diplomàcia britànica sense perdre la clàssica hospitalitat africana, això els converteix en un dels pobles més educat d’Àfrica.

5- Ghana es un dels països més estables de la regió i les autoritats estan obertes a l’acollida de viatgers.
6- Els funerals són espectaculars. Els tauts ‘tematics’, amb forma d’animal, cotxe, avió o eina.
7- L’arquitectura del poble ashanti (centre sud de Ghana) i kassena (nordest de Ghana) està catalogada per la UNESCO com un dels simbols identitaris i artístics de aquestes societats africanes.

8- A Accra, capital de Ghana, hi ha un important gremi d’artistas grafics amb gran reputació en tot el contient.

9- L’ambiente tranquil dels pobles pescadors de la costa ghanesa convida a passar uns dies de descans a la platja.

10- El ‘kente’ és el vestit oficial de Ghana. És una tela teixida a mà amb colors vius i formes geomètriques que es lliga al cos.

 
El dia 9 d’octubre descobreix els secrets de Ghana amb Idrisu Rashid Abubakar i Andrews Acciah ghanesos residents a Barcelona, i Laura Hereter i Laura Garcia amants de Ghana i membres de l’ONG CEHDA

Enllaços de Ghana

 Africamins
Cehda
Fotos de Ghana
Ghana web
Info de Ghana
Mapa de Ghana
Més fotos de Ghana
Més sobre Ghana
Obert per vacances
Pàgina de turisme de Ghana
Sobre Ghana
Turisme a Àfrica en general
Turisme a Ghana
Viatge a Ghana

Descobreix Cuba, entre l’ahir i el demà

// Junio 18th, 2009 // 2 Comentaris » // Agenda, Viatges

La República de Cuba és un Estat del  Carib integrat per l’illa de Cuba -la més gran i la segona més poblada de les  Antilles-, l’Illa Juventud i d’altres illes de menor tamany que es troben al voltant. La seva capital és l’Havana (fundada l’any 1515 i amb la seva ciutat vella declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco), amb més de dos milions d’habitants, i d’altres ciutats destaquen per la seva història cultural, artística, gastronómica, esportiva o social com: Santiago de Cuba, Camagüey, Holguín, Trinidad o Santa Clara.

Al voltant de 300 platges naturals de sorres blanques, fines i aigües transparents la privilegien. La més coneguda és Varadero, no obstant això, a l’est de la capital, en els “cayos” del nord -Ciego de Ávila i Villa Clara-, així com en Holguín i en Cayo Largo del Sur, existeixen altres similars. Tres grups muntanyencs, dos llargues regions de sabanes, nombroses valls coneguts internacionalment com Viñales, Yumurí i Los Ingenios, recorren la Illa en la seva extensió. Salts i cascades en bells rius com el Hanabanilla encanten als amants de la natura.

La Història de Cuba, i de tota Amèrica Llatina, té un abans i un després en l’arribada europea de 1492 i la posterior conquesta. La desaparició dels indígenes taïns, arauacs, guanahatabeis i ciboneis i l’arribada a Cuba de colons blancs europeus, una gran quantitat d’esclaus negres (amb una diversitat regional amplíssima) i, en menor mesura, xinesos va canviar radicalment la composició ètnica de l’illa.

Altres moments importants de la seva història recent han estat: La lluita per la independència que va començar el 1868 i va continuar durant el segle XIX  fins a la Guerra de Cuba de 1898 entre Espanya i els Estats Units, la revolta guerrillera (la Revolució Cubana) contra la dictadura de Batista que va comportar l’establiment d‘un nou model polític a partir de 1959, la invasió de Playa Girón (1961) per diversos grups d’exiliats (armats i entrenats pel govern dels Estats Units i amb el suport de la CIA), que va provocar que el govern, inicialment nacionalista, de Fidel Castro declarés el caràcter socialista de la Revolució Cubana, i que s’intensifiqués l’acostament de Cuba cap a la URSS, la Crisi dels míssils (1962),  el bloqueig econòmic, d’aliments i medicaments o des de l’aprovació de la Llie Helms-Burton (1996) per part dels Estats Units.

Tanmateix, aquests darrers mesos, amb al desaparició de Fidel Castro de la primera línia, el canvi de govern als Estat Units o l’acord de l’Organització dels Estats Americans (OEA) d’ anul·lar la Resolució 7, aprovada el 1962, que va suspendre Cuba com a membre actiu de l’organització, sembla que s’obra una nova etapa en la vida de milers de cubans i d’aquest país.

Cuba és aquesta història i és un paradís d’inigualable bellesa, és una poble culte i reflexiu en continua evolució, és passió, és lluita, és música, és crítica, és art… Cuba és un país de contrastos… i per parlar de tot això us convidem a la xerrada:

“DESCOBREIX CUBA, entre l’ahir i el demà” que tindrà lloc el proper divendres 3 de juliol, a les 19h. al Centre Cultural Can Fabra al districte de Sant Andreu amb Sandra Carreras, tot just tornada d’un viatge per Cuba que ens portarà l’actualitat d’aquesta illa caribenya, i Ania Liste Aguilar, periodista i articulista cubana resident a Barcelona.

Xerrada: Descobreix el Kirguizistan

// Abril 5th, 2009 // 3 Comentaris » // Viatges

El Kirguizistan (en kirguís Кыргызстан) és un país de l’Àsia central. Molt muntanyós i sense sortida al mar, limita amb la República Popular de la Xina a l’est, amb el Kazakhstan al nord, amb el Tadjikistan al sud i amb l’Uzbekistan a l’oest. La capital del país és Bixkek. La seva població és poc més de 4,8 milions d’habitants i des del punt de vista ètnic, el 65% de la població és  d’étnia kirguís, el 13% uzbeks i el 12% russos amb alguna minoria tadjika i xinesa al sud i l’est. (veure més dades al mapa de Peters)

Els primers pobladors van assentar-se a la regió cap al 200 abans de Crist, eren descendents dels mongols. L’Islam va arribar el  segle XII i es va imposar amb rapidesa al país. El 1876  l’imperi rus es va annexionar la zona, focus de contínues revoltes. Molts kirguesos van optar per emigrar a les muntanyes d’Afganistan o la Xina. El 1926 va ser declarada república de la Unió Soviètica sota el nom de República Socialista Soviètica del Kirguizistan, de qui va assolir la independència el 1991. No obstant aquesta independència, els lligams amb Rússia continuen sent molt estrets, reafirmats en successius referèndums.

Ara, pots descobrir el Kirguizistan de la mà de dues persones: l’Asyl Ryskulova, de nacionalitat kirguís i una enamorada de la seva cultura i tradicions i  l’Eduard Balsebre, president de l’associació Amu Daria dedicada a la promoció cultural de la Ruta de la Seda, que ens acompanyaran en una xerrada el proper divendres 8 de maig a les 19h. a la Biblioteca Ignasi Iglésias del  Centre Cultural Can Fabra al districte de Sant Andreu.

Us hi esperem !!!!

Enllaços Kirguizistan